DESCRIPCIÓ: carnós, de 5-12 cm, primer hemisfèric, després convex irregularment aplanat, amb el marge primer involut i després incurvat. La cutícula, que és fàcilment separable, és llisa i brillant, molt glutinosa en temps humit. De jove és de color blanc i es va enfosquint gradualment a partir del centre, fins a adquirir un color castany bastant uniforme. Tubs curts i adnats, difícils de separar de la carn, de color groc verdós. Els porus són molt petits, de color groc pàl·lid de joves, que exsuden unes gotes blanquinoses, i, més tard, angulosos i de color groc verdós. Esporada de color ocre. Peu molt curt i massís, de 2-3 x 2-3 cm, atenuat cap a la base i sovint corbat, de color groc blanquinós, decorat d'abundants granulacions granatoses. Carn ferma i tendra, blanquinosa, groguenca sota els tubs i vinosa sota la cutícula, d'olor forta i fruitada, i de gust dolç.

HABITAT: Fong micorrizògen que viu associat amb pins, en tota mena de sòls. Fructifica tardanament, a finals de la tardor i se'l pot trobar fins ben entrat l'hivern. És molt comú a la terra baixa, sobretot a les pinedes de les comarques litorals.

COMESTIBILITAT: És un bon comestible. De tots els moixins, aquest és el més apreciat i consumit. Convé pelar-lo abans de cuinar-lo, i és aconsellable de no consumir-ne els exemplars molt vells.

REMARQUES: Són molt característics d'aquest bolet el color quasi blanc de la cutícula, quan és jove, i el peu molt curt i ple de granulacions de color vermellós. La f. luteus Pérez-De-Gregorio, es caracteritza per tenir el barret completament groc. Bolets similars són S. collinitus (Fr.) O. Kuntze i S. granulatus (L.: Fr.) Roussel, que no són tan apreciats culinàriament. Els moixins són uns bolets que, si es cullen en temps humit, són molt enganxosos, i poden malmetre els altres bolets del cistell; per això, cal posar-los a part.