DESCRIPCIÓ: de 3-15 cm, primer convex, després aplanat, i finalment deprimit. És molt irregular i presenta el marge molt gruixut i lobulat. La superfície és ondulada, seca i finament vellutada, de color pàl·lid, que va del blanc a l'ocre ataronjat. Aquest últim color es troba sobretot en els exemplars de les fagedes. Himeni format per agulletes molt fràgils, trencadisses, decurrents, del mateix color que el barret o més clares, de color blanc o crem ocraci. Esporada de color crem. Peu curt, de 2-6 x 0,5-2 cm, irregular i gruixut, sovint excèntric, primer és de color blanquinós, més tard ocre, i finalment es taca de bru ferruginós. Carn blanca, que es torna groga i posterioment taronja en estar en contacte amb l'aire. És compacta i no sol corcar-se. La seva olor és fruitada i el seu gust, lleugerament amargant.

HÁBITAT: Fong micorrizogen que viu en tota mena de boscos, encara que prefereix els planifolis. Fructifica a l'estiu i a la tardor, sovint formant clapades de nombrosos exemplars. És comú; es troba des del litoral fins als Pirineus.

COMESTIBILITAT: És un bon comestible. És molt apropiat per fer "platillos", però abans requereix que es bulli una bona estona, ja que així perd l'amargantor de la carn. També cal llevar-li les agulles de sota el barret. És recomanable de consumir només els exemplars joves.

REMARQUES: A primer cop d'ull, i abans de collir-lo, és fàcil de confondre'l amb el rossinyol, però aquest té plecs sota el barret i no pas agulles. De totes maneres, aquesta confusió no és decebedora, ja que H. repandum també és de bona qualitat gastronòmica. En els mateixos llocs, surt la llengua de bou petita (Hydnum rufescens Sch.: Fr.), de menor tamany i de color taronja vermellós. A les pinedes calcícoles de pi blanc, als mateixos llocs on surt Hygrophorus latitabundus, surt H. albidum Peck. Aquest és totalment blanc, i també és un bon comestible.