la nostra associacio bolets i boscos gastronomia Toxicologia curs d'iniciacio Agenda Activitats enllaços llista de correu sobre micologia
Coprinus comatus (Müll.: Fr.) Pers.
BOLET DE TINTA

DESCRIPCIÓ: de 5-10(15) x 2-6 cm, primer cilíndric o llargament ovoide, i després campanulat, mai aplanat. El marge primer és recte i finalment revolut, que es lacera i es torna deliqüescent. La cutícula està formada per nombroses fibril.les molt llargues, que s'agrupen tot formant metxes de color blanc, i que posteriorment es tornen ocràcies de les puntes. El centre del barret és llis, i es trenca formant grans plaques de color brunenc. Làmines juntes i lliures, primer de color blanc, seguidament roses, i finalment negres i deliqüescents. Esporada de color negre. Peu llarg i esvelt, separable i fistulós, de 10-15(25) x 1 -2 cm, cilíndric, però bulbós a la base i radicant, acabat en uns quants cordons miceliars. És blanc, inicialment flocós i més tard llis; en envellir, es taca de bru. Porta un anell movible, també blanc. Carn fràgil i trencadissa, blanca de jove, amb olor i gust suaus.

HÀBITAT: Fong sapròfit que viu en sòls adobats, en camps i prats, i en marges de bosc i vores de camí. Fructifica des de la primavera fins a la tardor, en forma gregària. És molt comú; es troba des del litoral fins als Pirineus.

COMESTIBILITAT: És un excel·lent comestible de jove, fins i tot cru, quan encara la carn i les làmines són blanques. Té un gust comparable al del xampinyó. És adequat per fregir, en canvi no és apte per dessecar, ja que es liqua molt ràpidament. Un cop collit, és aconsellable de separar el peu del barret fent una lleugera torsió, per alentir així el procés de deliqüescència del barret.

REMARQUES: Es tracta de l'espècie més emblemàtica del gènere Coprinus, i també l'única que habitualment es consumeix, però és un bolet que es passa ràpidament, ja que les làmines se li ennegreixen a mesura que maduren les espores, i posteriorment es tornen deliqüescents a partir del marge del barret. Això és degut a l'alt contingut de les làmines en enzims proteolítics, que realitzen un fenomen d'autodigestió d'aquestes, que es tornen líquides i de color negre en carregar-se d'espores. D'aquí el nom de "bolet de tinta", ja que antigament s'havien utilitzat les seves gotes com a tinta per escriure amb ploma.

© 2006 Associació Micològica Joaquim Codina
Aquesta obra està subjecta a una Llicència de Creative Commons.