La picaresca  de la xarxa permet els  internautes gironins esquivar la  identificació amb un domini .es d'Espanya. 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

La Teranyina Gironina va  indexant totes les webs fetes a les comarques gironines de del novembre del 1996 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

Les empreses gironines encara no valoren les possibilitats d'Internet. 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

Hi ha una comunitat repartida arreu del món que connecta amb l'Empordà on line per estar al dia de l'actualitat comarcal

Algú ja comença a utilitzar amb certa regularitat el mot glocal, és a dir viure i interpretar la globalitat des de la localitat. I aquest fenòmen té entitat des de l’explosió en nombre d’usuaris de la xarxa Internet. 

Navegant per la xarxa hom es pot fer una idea de la situció d’Internet a les comarques gironines. El desenvolupament espontani d’Internet a Catalunya ha anat delimitant els papers que les comarques juguen dins el ciberespai català, tot i que aquesta tesi pugui ser del tot arriscada. Així de les comarques tarragonines neix la internet cívica amb el desenvolupament de xarxes ciutadanes, com TINET, que permeten connectar gairebé a tothom que tingui ordinador i mòdem per un mòdic preu. A les comarques lleidetanes sempre han estat pioners experimentant amb les aplicacions àudiovisuals d’Internet com es va comprovar en la primera retransmissió d’un ple municipal al poble d’Alcarràs (Segrià). Mentrestant a Barcelona s’hi han desenvolupat les iniciatives més rentables. I finalment, per la seva banda, les comarques gironines han protagonitzat l’activisme digital del qual emanen diverses campanyes, sobretot de sensibilització nacional.  Campanyes com la del Domini.ct, amb àmplia repercussió internacional, que pretén aconseguir un domini propi pels catalans, és a dir, que en comptes d’haver de portar el .es d’Espanya els internautes puguin identificar les seves adreces electròniques arreu del món amb un domini normalitzat .ct correponent a Catalunya, o la campanya de suport a la creació de seleccions nacionals catalanes Marca un gol per Catalunya. I és que la identificació nacional de les comarques gironines com passa en el món presencial és força acusada com ja va quedar demostrat en el canvi del GE de Gerona pel GI de Girona a les matrícules dels vehicles. No és gaire complicat sobretot si es visiten webs d’institucions com l’Ajuntament de Girona o la Cambra de Comerç i Indústria de Girona veure com llueixen el domini .gi que contràriament al què es pugui pensar no correspon a Girona sinó a Gibraltar. La picaresca de la xarxa fa que els internautes gironins puguin manifestar el seu rebuig a un domini .es d’Espanya que no senten com a propi. 

Canviant el món presencial des del virtual 

Una de les iniciatives que ha intentat canviar el món presencial des del món virtual amb més fortuna ha sorgit des d’una llibreria de Salt (Gironès). El responsable de la llibreria L’Unicorn de Salt, Joan Bartomeu, va encetar una campanya per aconseguir que el 30% de l’import dels llibres pogués deduir-se alhora de fer la declaració de la renda.  Per Bartomeu el fet de vehicular la campanya a través d’Internet va facilitar dues coses importantíssimes. "En primer lloc, la conseqüència lògica de tenir la campanya en una pàgina web va ser la possibilitat que qualsevol persona arreu del món tingués l'oportunitat d'assabentar-se de la proposta i d'imprimir directament el full de firmes per començar a recollir-ne o simplement signar-lo i enviar-lo", explica Bartomeu. "En general, qui va imprimir el full de firmes ens va enviar més d'una signatura i en la majoria dels casos, en van treure fotocòpies i ens van enviar diversos fulls." La segona és que la campanya va tenir un ressó important en els mitjans de comunicació tradicional com ara El Mundo o Canal Sur Radio. Aquest ressó s'hagués pogut aconseguir també per mitjans tradicionals, però el fet d'utilitzar Internet va proporcionar immediatesa en la informació, originalitat de la proposta i un cost mínim en la seva promoció." 

Però les comarques gironines són també les de la implantació institucional d’Internet gràcies a la Diputació de Girona. Aquesta institució ha facilitat la connexió a la majoria d’ajuntaments, consells comarcals i organismes depenents. La portada de la seva web proclama un fem costat als ajuntaments ben explícit. Actualment la Diputació ja ha facilitat dues-centes trenta connexions. Segons Antoni Villar, tècnic de la Unitat de Gestió de la Informació de la Diputació de Girona, "els ajuntaments responen de totes maneres ja que alguns no en volen saber res i altres s’interessen molt i continuament avancen per connectar els diferents departaments". 

Per la seva banda des d’aquest curs la Universitat de Girona, amb una pàgina web completíssima, entrega una adreça de correu electrònic a tots els estudiants que la sol.licitin. Cal tenir en compte que el col.lectiu universitari és un dels sectors que ha engruixudit les estadístiques sobre l’ús d’Internet 

Una audiència qualitativa 

Si a Catalunya hi ha quatre-cents seixanta mil internautes segons les dades de l’Estudi General de Mitjans a les comarques gironines es fa difícil determinar el nombre d’usuaris però els que viuen del sector certifiquen que és una de les zones més connectades de l’estat i amb una audiència qualitativa i quantitativa a tenir en compte. 

 "Recordo que fa dos anys en una demostració un representant de Telefònica que va venir de Madrid va quedar bocabadat quan va veure la quantitat de gironins que ja tenien mòdem de 28.800 bps reconeixent que les comarques gironines formaven la demarcació on havia vist més coneixement sobre Internet", assegura Miquel Pin, director del proveidor de serveis Internet Sol10 de Figueres. 

La Teranyina Gironina 

Al ciberespai gironí s’hi poden trobar pàgines de tota mena des webs sobre el cannabis a receptes de condonyat, un elevat nombre de pàgines web dedicades al pintor figuerenc, Salvador Dalí i set cibercafès repartits arreu per als no iniciats o als que encara no tenen la guardiola plena per comprar un ordinador ben equipat. 

La Teranyina Gironina, que va ser celebrada immediatament per molts internautes gironins, ha anat creixent sense perdre la seva gratuïtat de serveis fins a convertir-se en un dels índex de recursos més importants de Catalunya i en l'únic índex integral de recursos gironins. 

Vaqué desitja que "La Teranyina Gironina sigui l’eix vertebrador que ajudi a cohesionar una comunitat d’internautes gironins" com està fent Vilaweb, el primer diari electrònic en llengua catalana i directori de recursos dels Països Catalans que des del mes de juny de 1997 ha anat implantant diverses edicions locals com és el cas de Girona, Figueres, Banyoles, Olot i Puigcerdà. 

Més amics que mai 

Ricard Vaqué és, segurament un dels pioners en l’art de remenar per la xarxa. Els llibres d’història encara no recullen res sobre la historiografia virtual però d’aquí a uns anys segur que parlaran de #gi. Aquests caràcters signifiquen canal Girona, un espai a Internet que permet conversar amb el teclat i en temps real, altrament conegut com a IRC o xat. 

Vaqué va registrar oficialment el canal #girona a Undernet un dels organismes que regula els canals d’IRC de tal manera que es a convertir en mànager. Aquest va ser el segon canal català registrat oficialment. "Jo solia visitar el canal #catalunya que no estava registrat i sempre erem víctimes dels fatxes espanyols que ens expulsaven del canal" explica Vaqué, "i va ser aleshores quan vaig decidir amb un reduït grup d’internautes gironins crear el canal #girona per poder gaudir de la pau i la intimitat que haviem perdut". De cop i volta el canal #girona es va convertir en una mena de cibercentre cívic que visitaven regularment unes trenta persones. Ricard Vaqué ja no és mànager del canal #girona però en qualsevol cas els sopars presencials posteriors a la coneixença virtual es compten per desenes i són una bona mostra per desmentir que Internet fomenti l’individualisme i al soletat. 

En contra del que molts opinen Internet ha obert un ampli espectre de relacions personals i professionals entre els internautes. Al Café Virtual de Figueres també promogut per Sol10 ho han viscut presencialment. Aquest ciberlocal ha celebrat algun sopar dels que habitualment conversen amb l’ajut del teclat a través del canal Catalunya . La cita va convocar cent quaranta persones vingudes de tot el Principat. La primera vegada que molts es veien les cares després d’ hores i hores damunt les tecles, rient, plorant, sentint o lluitant contra els pirates de la xarxa coneguts com a hackers. "Tota l’estona et preguntes si aquella serà la lluna o si serà la de la brusa negre, si aquell altre és en Rompe...i un cop fetes les presentacions la gent riu i s'abraça d'alegria", explica satisfet Miquel Pin, que reflexiona sobre la importància de disposar d’un mitjà de comunicació com Internet perquè abans de valorar la gent per la primera impressió física la coneixes pel tracte. Per cert que l’experiència es repeteix el proper dia 21 de març mentre ja es fa ambient visitant la pàgina web del sopar. 
 

Ciberescepticisme 

Apart de ser un nou mitjà de comunicació que els internautes utilitzen en hores d’oci, Internet té una repercussió considerable en el sector econòmic. 

SoccerShop ven material esportiu des d’Alp a La Cerdanya i es tracta d’un negoci que neix gràcies a la xarxa. La localització del negoci perd sentit. Ja no cal instal.lar-se en un local del Passeig de Gràcia per augmentar les possibilitats comercials. Mark Llobet descriu com aquest és un dels punts forts de tenir un negoci virtual com queda ratificat donant un cop d’ull a les dades. "La gran majoria de clients de SoccerShop", diu Llobet, "son de fora del pais, diria que la xifra és d'un 90%". 

Ramon Prior és gerent de GRN Serveis Telemàtics, un dels proveïdors de serveis Internet més populars de les comarques gironines. Prior assegura que fins ara "connectar-se a Internet era una opció més ideológica que altra cosa. Però ara fins i tot els més escèptics ja veuen que es millor no perdre el tren digital". No és aquest el parer de Dídac Lee un dels membres d’Intercom Girona un altre dels grans proveidors de serveis Internet juntament amb GRN i GNA. "El nostre usuari és precisament l’empresa i puc dir que les empreses gironines encara no valoren com cal les possibilitats d’Internet" assegura Lee. 

GNA, proveïdor de serveis d’Internet a la ciutat de Girona, dóna servei sobretot a professionals liberals i empreses. Joan Ribas, un dels seus responsables, opina que "l’economia de les comarques gironines té un caràcter particular, i així es demostra en el comportament de les empreses". El teixit empresarial reacciona per necessitat més que per previsió.
 

L’assignatura pendent 

És evident que a les comarques gironines són, digitalment parlant, força actives. Però com sol passar sempre hi ha un punt feble. La premsa comarcal més potent no ha mostrat gens d’interès per la bona nova internauta contràriament al que passa ja amb capçaleres de renom d’altres comarques catalanes com el Regió 7 de Manresa (Bages). 

Si l’excepció confirma la regla a les comarques gironines aquesta té un nom: L’Empordà On-line. El popular setmanari altempordanès fa temps que és a la xarxa i el balanç és "gratificant" si es fa cas de les paraules de Carles Ayats responsable de l’edició digital de "L’Empordà". "Allò que es va iniciar tímidament, s'ha convertit en un referent de la comarca a Internet" comenta Ayats. "Sabem que. Es tracta de lectors repartits a diferents punts de Catalunya, Europa i EUA, bàsicament". 

Segons Ayats "les grans corporacions tenen unes estructures empresarials molt eficaces però, en ocasions, més lentes a l'hora de prendre determinades decisions. Internet encara necessita redefinir el seu futur i aquesta indeterminació provoca que les apostes de risc siguin estudiades amb deteniment". "Malgrat això", continua, "sorprèn comprovar com un sector en constant expansió - en el sentit tradicional - com és el cas de la premsa comarcal no s'atraveixi a donar aquest pas endavant". 

Però sortosament Internet facilita el naixement de projectes periodístics infinitament menys costosos que una aventura tradicional. Aquest és el cas de Vilaweb, el primer diari electrònic independent, que en dos anys de vida ha esdevingut el tercer diari més llegit de tot l’estat espanyol segons els controls de la OJD. Des de mitjans del mes de juny Vilaweb s’ha ampliat progressivament i ara ja supera les cinquanta edicions locals repartides entre Europa i els Estats Units, cinc de les quals pertanyen a Girona, Figueres, Puigcerdà, Olot i Banyoles. 

Internet ja s’ha definit com el quart mitjà de comunicació i com a tal obliga a definir un nou periodista. Potser és per això que el mateix Carles Ayats ha optat per compartir l’aventura de Vilaweb amb l’edició de Figueres. En aquest sentit Carles Ayats entèn que "Internet sempre es presenta com un mitjà global però, en un futur no gaire llunyà, també tindrà una gran utilitat a nivells més propers. Serà una eina d'ús habitual. La iniciativa de les edicions locals de Vilaweb demostren que és possible fer un gran vehicle d'informació amb una estructura mínima, descentralitzada i descentralitzadora". 

Oficina domèstica  

La xarxa pot canviar el modus vivendi. Si no que li expliquin als teletreballadors - els qui fan feina des de casa - que apart de poder-se llevar més tard amplien mercat i fins i tot es permeten el luxe de canviar de residència. Aquest és el cas d’Albert Ràfols un traductor barceloní que ara viu a Molló a la comarca del Ripollès. "Sempre havia tingut clar que volia perdre'm en algun extrem infrapoblat" explica Ràfols "quan vaig decidir-me per la tranquil·litat, i sense haver sentit parlar mai d'Internet a l’estat vaig intentar pensar en una estructura que em permetés viure aquí dalt amb la meva feina i així que va engegar Internet vaig començar a fer guardiola". 

Albert Ràfols assegura que Internet "fa més planera la solitud; em permet treballar, comunicar-me i mantenir-me informat sense haver de tenir televisió, ni escoltar gaire la ràdio". "Ara treballo amb altres països de la UE o els Estats Units", diu amb satisfacció moderada, ja que "això seguirà essent possible sempre que Telefònica m’ho permeti perquè les previsions sobre el la continuitat del servei Infovia no està gens clar". I és que encara que Internet s’hagi popularitzat vivim en un dels països on connectar-se és més car i ho serà més  - almenys amb Telefònica  - per l’increment de tarifes anunciat. Però com diu l’anunci "finalment hi ha algú a l’altre costat" i el nou operador privat de telecomunicacions Retevisión, dirigit per la gironina Anna Birulés, oferirà accés a Internet a més bon preu a partir del mes d’abril.